Sentir i només Sentir.

.A través del ioga l'ésser humà pot accedir a espais interiors, refugis o illes, en què l'experiència humana sigui purament sensitiva; un espai per sentir i només sentir, aparcant l'excés de racionalitat i les esgotadores espirals de pensament. Vivim sobre la muntanya, mirant a la vall, en un paisatge que malbarata energia i on hi ha moments màgics per connectar-se amb ella. A l'alba, quan l'energia comença a moure, després de la quietud i la regeneració de la nit, és extraordinari respirar i moure de manera conscient, sentint que aquest canvi que experimenta la llum, aclarint-de forma progressiva i serena, també es dóna en el marc del propi cos. Al vespre, en el trànsit crepuscular, quan tot el expandit es va mica en mica recollint en si mateix, també és un altre moment excepcional per practicar. Transicions de la foscor a la llum i de la llum a la foscor que es tornen palpables a través del ioga.